SUD Energies Renovables

Article de l'Antoni Vives al diari ARA.

2012-01-02T12:51:00.000-08:00

Que el 2012 ens guiï...

ANTONI VIVES

| Actualitzada el 02/01/2012 00:00

La pregunta que ens fem tots plegats aquest any que tot just comença és: cap on va tot això? I encara més: cap on ens porten? ¿No hi ha ningú que no navegui a vista, que tingui un plànol clar, amb objectius precisos, amb una planificació d'operacions ben definides que ens portin cap a noves fites?

Som al mig de la tempesta. Sabem que la crisi que travessem no és un canvi conjuntural sinó un veritable canvi de paradigma. Si bufetejats com estem per les onades, aclaparats pel vent, privats de visió per la boira, no sabem cap on enfocar el timó, estem perduts. El canvi de paradigma no pot enganxar Catalunya amb el peu canviat. Encara hi ha massa veus que aspiren a tornar a temps passats, fent el que fèiem fa pocs anys una mica millor, sense comprendre que allò que fèiem aleshores o no es ven o hi ha algú altre que ho farà millor que nosaltres, més de pressa i més barat. El canvi de paradigma passa, per tant, per canviar els objectius estratègics en relació amb quines han de ser les apostes fonamentals del país.

No parlo del lloc comú de l'educació. Fa una certa angúnia, genera tristor, seguir sentint els polítics de torn parlar de la importància de l'educació sense canviar res de substancial respecte a això. Si l'educació a tots nivells és important, que es noti, que es noti de veres, i no en parlem més. El que avui falta és comprendre que hi ha camí industrial per córrer i que Catalunya el pot encapçalar. El camí és nou i té noms i cognoms: és la revolució industrial del segle XXI, la que encara està pendent, la de l'autosuficiència energètica que ens ha de fer lliures un altre cop i ens ha de permetre sortir de la crisi en el grup de les nacions capdavanteres.

En parlar de l'autosuficiència energètica, tal com ho fem alguns, veig les cares dels descreguts, les dels del somriure mofeta que no gosen dir-me a la cara que em consideren una mena de polític folklòric que, en parlar per parlar, com tantes vegades, dirien ells, hem de fer els polítics, som incapaços d'indicar un camí que no ens porti acceleradament a la fi. Doncs no, no parlo per parlar: la producció distribuïda d'energia a les ciutats (solar, eòlica), la geotèrmia, la producció d'energia neta a les nostres aigües territorials, l'aprofitament dels nostres boscos com a font de biomassa (els boscos catalans són fàbriques de fusta abandonades) no són cap acudit. Són un repte tecnològic, científic, empresarial, cultural i productiu. Un repte polític de primera magnitud.

En parlar de la modernització de les nostres ciutats, que vol dir en l'adaptació dels nostres habitatges, dels nostres edificis, de les nostres illes de cases, dels nostres districtes, ciutats i àrees metropolitanes, estem parlant de la necessitat de recuperar la velocitat humana dels nostres barris, de la possibilitat de viure-hi i de treballar-hi. Per tal que això sigui possible cal que deixem de barallar-nos amb la ciutat i ens proposem actualitzar-la. Rehabilitar, per tant, ja no només com arranjar, sinó més aviat com adaptar a la realitat productiva i energètica nova.

Cal que deixem de barallar-nos amb el gran protagonista industrial del segle XX, el cotxe. La meva profecia és que d'aquí deu anys tots el que ara em llegiu us moureu amb vehicle elèctric: ho faran els repartidors de mercaderies, ho faran els motoristes, ho faran els taxistes, ho faran els camions i els vehicles de turisme. Deu anys que canviaran el món de l'automòbil i la qualitat de les nostres vides. La bona nova és que una de les millors fàbriques del món de vehicles d'alt valor afegit la tenim a dins del terme municipal de Barcelona o en l'àmbit metropolità.

El nou paradigma té ànima industrial, com no podia ser d'una altra manera. I d'aquesta ànima en sorgirà una societat renovada, amb nous llocs de treball, amb noves oportunitats, amb mentalitats noves. Si Catalunya lidera, quin país rival ens pot aturar? Si Catalunya decideix fer el cop de timó i deixa de llepar-se les ferides, quina conjuntura ens pot esclafar?

Darrere d'aquest pla d'acció nacional de sortida de la crisi que proposo hi ha la llavor de la nostra llibertat. Necessitem generar riquesa i necessitem generar lideratge. I per fer-ho cal que els lideratges sàpiguen fer sorgir del si de la pàtria el millor que tenim. Al cap i a la fi un líder es defineix com la persona que sap aixecar la nació de terra, persona per persona, col·lectiu per col·lectiu, poble per poble i ciutat per ciutat, per tornar a caminar, per fer adonar a tothom que no només tenim alè per fer unes quantes passes més, sinó que en aixecar-nos generarem camins nous que ens faran sortir reforçats del cul-de-sac al qual ens han portat tots plegats. Que el 2012 i la fe en nosaltres mateixos ens guiï. Jo ja he començat a caminar. I tu?

Cuando las placas fotovoltaicas son más baratas que la red eléctrica

2011-12-16T00:40:00.000-08:00

http://blogs.elpais.com/eco-lab/2011/12/cuando-las-placas-fotovoltaicas-son-mas-baratas-que-la-red-electrica.html

La semana pasada se publicó en el BOE el Real Decreto 1699/2011 que regula la conexión a la red de las instalaciones de producción de energía de pequeña potencia, como pueden ser unas placas fotovoltaicas o una miniturbina eólica. Este texto introduce importantes novedades y empieza a despejar el camino para el autoconsumo con renovables, un cambio que despierta grandes expectativas.

Esta nueva normativa extiende una serie de facilidades que ya tenían las placas fotovoltaicas para conectarse a la red (con el RD 1663/2000) a otras muchas tecnologías diferentes, como la minieólica o la cogeneración. Y mejora algunos aspectos. En concreto, la regulación se aplica (artículo 2) a instalaciones pequeñas de una potencia no superior a 100 kilovatios (kW), así como a otras mayores, de cogeneración y biomasa, cuyo límite se fija en 1.000 kW. “En todo el tiempo que ha tardado en aprobarse el decreto, se han producido mucho cambios, pero este texto siempre será mejor que lo que teníamos antes, que era nada; esto nos permite nacer como sector”, comenta Javier Forte, presidente de la sección de minieólica de la Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA), que asegura que “el futuro de las renovables pasa por la microgeneración distribuida”.
Una de las novedades de esta norma (artículo 9) es que instaura un nuevo procedimiento abreviado para las instalaciones más pequeñas de una potencia no superior a 10 kW. En este caso, se piden menos requisitos a los dueños de las instalaciones y se acortan los plazos para que las empresas eléctricas respondan a la solicitud de conexión.
Hoy en día, cuando se instalan unas placas fotovoltaicas en casa conectadas a la red lo que se hace es volcar toda la producción al sistema eléctrico para que la aproveche otro. Se vende toda la electricidad renovable a la empresa distribuidora a un precio más alto (pues incluye una prima) y luego se consume la que se necesita de la red como cualquier otro ciudadano, a la tarifa habitual. Se vende a un precio mayor del que se compra y así se obtienen unos beneficios que permiten ir amortizando la instalación renovable.
Ahora bien, como explica Jaume Margarit, director de Energías Renovables del IDAE, este nuevo decreto empieza a preparar el camino para un nuevo escenario totalmente diferente: el momento en el que resulte más ventajoso económicamente consumir la electricidad renovable producida que pagar más por la de la red. ¿Cuándo será más barato un kilovatio hora producido con estas instalaciones renovables, sin subvenciones, que otro de las tecnologías contaminantes? Posiblemente, en menos tiempo de lo que se cree. Pero antes de eso, tardará todavía menos en llegar el día en que el coste de la energía generada por un particular con unas placas fotovoltaicas en su casa sea menor que la tarifa eléctrica que pagamos (pues la tarifa incluye muchos otros costes adicionales de la red y del sistema).
Según el director de Energías Renovables del IDAE, esto ocurrirá en unos tres años, seguramente en 2015. Para la Asociación de la Industria Fotovoltaica (ASIF), el autoconsumo es ya incluso más rentable hoy mismo en algunos casos concretos en España: como en Canarias. Con la energía fotovoltaica, esto será distinto en cada sitio y dependerá de la insolación de la zona y del coste de la instalación solar, que cae en picado. En el Plan de Energías Renovables 2011-2020, el IDAE estima que el coste de las instalaciones fotovoltaicas en tejado pasará de 2,89 euros/vatio en 2010, a 1,90 €/W en 2015 y a 1,32 €/W en 2020. Sin embargo, ASIF asegura que los precios actuales corresponden ya a los que estaban estimados para 2015. “Ahora mismo se pueden encontrar en el mercado internacional incluso placas a 1 €/W”, explica Tomás Díaz, representante de esta asociación fotovoltaica, que explica que el kilo de silicio ha bajado de 450 euros en 2008 a 20 euros en la actualidad. Además, existe un tercer factor que será también determinante: “Las tarifas eléctricas que pagamos van a tener que subir y esto va acelerar la competitividad de estos sistemas”, recalca Margarit.
El autoconsumo tiene mucho que ver con otra de las novedades del RD 1699/2011, como es el establecer por primera vez unas condiciones específicas para la conexión en redes interiores (artículo 13). En la distribución de electricidad, las redes que pertenecen a las empresas eléctricas van por cables hasta el contador de cada casa (que también es de las compañías), pero a partir del contador la propiedad ya es del particular y esto es lo que se denominan redes interiores. Hasta ahora, aquel que quisiera conectar una instalación eléctrica lo debía hacer a la red de las empresas de distribución, pues no había una norma que determinara como conectarse “aguas arriba” del contador. “Ahora sí se establece cómo hacerlo”, detalla Margerit, “pues si hablamos de autoconsumo es evidente que hay que verter esa electricidad dentro de tu propia red”.
Asimismo, este real decreto (en su disposición adicional segunda) estipula que, en el plazo de cuatro meses desde su entrada en vigor, el Ministerio de Industria presente una propuesta de real decreto cuyo objeto sea ya la regulación específica de las condiciones administrativas, técnicas y económicas del autoconsumo. El borrador de esta propuesta entró ya para su análisis en la Comisión Nacional de la Energía (CNE) e introduce otro elemento nuevo muy interesante: el balance neto (net metering, en inglés). Existe mucha expectación en el sector por este otro decreto.
Como explica el director de Energías Renovables del IDAE, las tecnologías que van a llegar antes a ser competitivas son la fotovoltaica y quizá la minieólica, dos sistemas no gestionables cuya producción depende del sol o del viento. Si un particular necesita energía cuando su instalación no está produciendo siempre puede recurrir a la electricidad de la red eléctrica. Pero, ¿qué pasa cuando tiene exceso de kilovatios? Puede ocurrir que esté soplando viento por la noche sin que se pueda consumir en ese momento la electricidad de su mini turbina eólica. O simplemente que se vaya de fin de semana y no pueda aprovechar la energía producida por unas placas fotovoltaicas. En el caso de instalaciones cuya producción en un edificio puede repartirse entre muchas viviendas esto es más fácil de evitar, pero para un único particular puede resultar difícil encajar su curva de demanda con la de producción.
La idea del balance neto es que el consumidor pueda ceder a la red general esta energía que no va a aprovechar, sin contraprestación económica alguna, y a cambio pueda consumir de la red de forma gratuita una cantidad equivalente cuando la necesite. Una especie de trueque.
Según especifica Margarit, gestionar estos excedentes constituye un servicio por el que el consumidor que optase por el balance neto tendría que pagar algo. A fin de cuentas, se le está permitiendo aprovechar una electricidad que se iba a perder sin que pudiera utilizar. Por otro lado, la propuesta es que un consumidor no pueda quedarse con excedentes por compensar al final de un periodo de un año. “En un año tu balance tiene que ser como mucho cero y esta es para mí una de las condiciones importantes”, detalla el representante del IDAE. “Ser autoconsumidor significa que vas a consumir todo lo que produces, lo que obliga a ajustar las instalaciones a la realidad de uno; tú no puedes meter una instalación grandiosa en tu casa y enviar todos los excedentes a la red, porque entonces serías un generador sin pagar nada por ello”.
¿Cuánto puede costar hoy en día colocar en casa unas placas fotovoltaicas o una miniturbina eólica? Según los datos de ASIF, una instalación fotovoltaica tipo de 5 kW costaba en 2008 unos 32.500 euros y hoy en día el precio puede estar ya por los 12.000 euros.
En cuanto a la minieólica, la situación es diferente, aunque todo depende del viento y el sol de cada zona. Como especifica Forte, una turbina eólica todavía es un producto que se fabrica a pequeña escala. El precio de un miniaerogenerador de 3 kW puede estar entre los 21.000-27.000 euros. “La minieólica no necesita subvenciones monstruosas, pero sí un apoyo para su lanzamiento, estos productos no están todavía industrializados”, comenta el representante de APPA, que llevaba años pidiendo la aprobación de este real decreto. “Ya se puede poner una instalación de minieólica sin que sea alegal”.

L'article 'Here Comes the Sun' del Paul Krugman, publicat també al diaria ARA

2011-11-12T01:46:00.000-08:00

El dia Ara va publicar el 11-nov-11, l'article que anteriorment el New York Times havia publicat d'en Paul Krugman, Here Comes The Sun:

En la mentalitat popular i gairebé sempre en la realitat, durant dècades la història de la tecnologia ha estat dominada per la informàtica i les coses que s'hi poden fer. La llei de Moore -segons la qual el preu dels productes electrònics baixa aproximadament el 50% cada 18 mesos- ha impulsat l'aparició d'un nombre creixent d'aplicacions, des dels faxos fins al Facebook.

Tanmateix, el nostre domini del món material ha avançat amb molta més lentitud. Les fonts d'energia -els mitjans que fem servir per transportar les coses- són pràcticament les mateixes de fa una generació.

Però potser això està a punt de canviar. Ens trobem -o si més no ens hauríem de trobar- en el punt àlgid d'una gran transformació deguda a la ràpida baixada dels preus de l'energia solar. Sí, de l'energia solar.

Si això us sorprèn, si encara creieu que l'energia solar és una mena de fantasia hippy, la culpa és d'un sistema polític fossilitzat en què els productors de combustibles fòssils tenen poderosos aliats polítics i disposen d'una poderosa maquinària propagandística per desacreditar les energies alternatives.
Parlant de propaganda, abans d'entrar en el tema de l'energia solar, em referiré breument a la fracturació hidràulica.

La fracturació hidràulica -la injecció a alta pressió d'un fluid en roques situades a gran profunditat per afavorir la sortida de combustibles fòssils- és una tecnologia impressionant. Però també comporta greus repercussions per a la població. Sabem que produeix aigües residuals tòxiques (i radioactives) que contaminen l'aigua potable; tenim motius per sospitar que, malgrat els desmentiments de la indústria del sector, també contamina l'aigua subterrània, i a més els vehicles pesants necessaris per a la fracturació provoquen greus deterioraments a les carreteres.

Els coneixements més bàsics d'economia ens diuen que les indústries que provoquen grans despeses a tercers han de tenir l'obligació d'internalitzar aquests costos, és a dir, han de pagar els danys que causen i han de considerar aquests danys com un cost de producció. Potser la fracturació hidràulica encara valdria la pena si es tinguessin en compte aquestes despeses. Però no podem eximir cap empresa de les seves responsabilitats en el deteriorament del medi ambient i de les infraestructures del país.

Salta a la vista, però, que el que aquest sector industrial i els seus defensors exigeixen és precisament que els eximeixin de les responsabilitats pels danys que causen. Per què? Perquè necessitem aquesta energia! Per exemple, l'organització Energyfromshale.org, que té el suport del sector, declara: "En el debat només hi ha dues posicions, els que volen que el nostre petroli i els nostres recursos naturals s'explotin d'una manera segura i responsable, i els que no volen que s'explotin de cap de les maneres".
Val a dir que el tracte de favor donat a la fracturació hidràulica és la negació dels principis del lliure mercat. Els polítics que en són partidaris afirmen que estan en contra de les subvencions, però el fet de permetre que una activitat industrial provoqui uns perjudicis sense haver de pagar cap compensació equival, de fet, a una subvenció enorme. Diuen que no volen que el govern es decanti per cap opció guanyadora, però exigeixen un tracte de favor per a aquest sector precisament perquè afirmen que serà el guanyador.

I ara parlarem d'una cosa totalment diferent: la història d'un èxit del qual no heu sentit parlar.
Si algú parla ara als Estats Units d'energia solar, el més probable és que de seguida se sentin els crits de "Solyndra!" Els republicans han intentat convertir la fallida empresa de panells solars en un símbol del malbaratament de recursos per part del govern -tot i que les acusacions sobre un gran escàndol no tenen cap mena de fonament- i en una arma per atacar les energies renovables.

Però, en realitat, la fallida de Solyndra s'ha degut a un èxit tecnològic: el preu dels panells solars està baixant a gran velocitat i Solyndra no ha pogut aguantar la competència. De fet, els avenços en matèria de panells solars són tan espectaculars i tan ininterromputs que, com deia una entrada al blog de la revista Scientific American, "ara es parla molt sovint d'una llei de Moore per a l'energia solar", amb uns preus ajustats a la inflació que baixen anualment prop d'un 7%.

Això ja ha portat a un ràpid creixement de les instal·lacions solars, però potser molt aviat hi haurà fins i tot més canvis. Si es manté la tendència a la baixa -de fet, sembla que s'està accelerant-, d'aquí pocs anys l'electricitat generada per panells solars serà més barata que la produïda pel carbó.

I si calculem bé el preu de l'energia generada pel carbó tenint en compte els enormes perjudicis sanitaris i d'altres tipus que ocasiona, és probable que ja hàgim superat aquest punt d'inflexió.
¿El nostre sistema polític endarrerirà, però, la transformació energètica que ara tenim a l'abast?
Siguem realistes: una gran part de la nostra classe política, sobretot el Partit Republicà en pes, està profundament implicada en una indústria energètica dominada pels combustibles fòssils i és molt hostil a les energies alternatives. Aquesta classe política farà tot el que pugui per garantir les subvencions per a l'extracció i ús de combustibles fòssils, directament amb els diners dels contribuents i indirectament eximint el sector de les seves responsabilitats mediambientals, alhora que ridiculitza tecnologies com la solar.

Així doncs, el que heu de tenir ben clar és que res del que diu aquesta gent és veritat. La fracturació hidràulica no és un somni fet realitat i l'energia solar és ara rendible. Here comes the sun, el sol ja és aquí, si estem disposats a deixar-lo entrar.

Article de Paul Krugman donant soport a l'energia fotovoltaica

2011-11-11T00:42:00.000-08:00

Article de Paul Krugman al New York Times, donant suport a l'energia solar fotovoltaica. Molt important pel que diu, i sobretot per qui ho diu. El nostre sector és sovint molt atacat injustament pels poderosos lobbies energètics, que no volen canviar el sistema actual. Per això us demanen si us plau la màxima difusió possible.
Gràcies!

/ Artículo de Paul Krugman en el New York Times, dando soporte a la energía solar fotovoltaica. Muy importante por lo que dice, y sobretodo por quién lo dice. Nuestro sector es muy atacado injustamente por los poderosos lobbies energéticos, que no quieren que nada cambie. Por ello os pedimos por favor que le déis la mayor difusión posible.
Gracias!

http://www.nytimes.com/2011/11/07/opinion/krugman-here-comes-solar-energy.html?_r=3

Here Comes the Sun

By PAUL KRUGMAN

Published: November 6, 2011

For decades the story of technology has been dominated, in the popular mind and to a large extent in reality, by computing and the things you can do with it. Moore’s Law — in which the price of computing power falls roughly 50 percent every 18 months — has powered an ever-expanding range of applications, from faxes to Facebook.

Our mastery of the material world, on the other hand, has advanced much more slowly. The sources of energy, the way we move stuff around, are much the same as they were a generation ago.

But that may be about to change. We are, or at least we should be, on the cusp of an energy transformation, driven by the rapidly falling cost of solar power. That’s right, solar power.

If that surprises you, if you still think of solar power as some kind of hippie fantasy, blame our fossilized political system, in which fossil fuel producers have both powerful political allies and a powerful propaganda machine that denigrates alternatives.

Speaking of propaganda: Before I get to solar, let’s talk briefly about hydraulic fracturing, a k a fracking.

Fracking — injecting high-pressure fluid into rocks deep underground, inducing the release of fossil fuels — is an impressive technology. But it’s also a technology that imposes large costs on the public. We know that it produces toxic (and radioactive) wastewater that contaminates drinking water; there is reason to suspect, despite industry denials, that it also contaminates groundwater; and the heavy trucking required for fracking inflicts major damage on roads.

Economics 101 tells us that an industry imposing large costs on third parties should be required to “internalize” those costs — that is, to pay for the damage it inflicts, treating that damage as a cost of production. Fracking might still be worth doing given those costs. But no industry should be held harmless from its impacts on the environment and the nation’s infrastructure.

Yet what the industry and its defenders demand is, of course, precisely that it be let off the hook for the damage it causes. Why? Because we need that energy! For example, the industry-backed organization energyfromshale.org declares that “there are only two sides in the debate: those who want our oil and natural resources developed in a safe and responsible way; and those who don’t want our oil and natural gas resources developed at all.”

So it’s worth pointing out that special treatment for fracking makes a mockery of free-market principles. Pro-fracking politicians claim to be against subsidies, yet letting an industry impose costs without paying compensation is in effect a huge subsidy. They say they oppose having the government “pick winners,” yet they demand special treatment for this industry precisely because they claim it will be a winner.

And now for something completely different: the success story you haven’t heard about.

These days, mention solar power and you’ll probably hear cries of “Solyndra!” Republicans have tried to make the failed solar panel company both a symbol of government waste — although claims of a major scandal are nonsense — and a stick with which to beat renewable energy.

But Solyndra’s failure was actually caused by technological success: the price of solar panels is dropping fast, and Solyndra couldn’t keep up with the competition. In fact, progress in solar panels has been so dramatic and sustained that, as a blog post at Scientific American put it, “there’s now frequent talk of a ‘Moore’s law’ in solar energy,” with prices adjusted for inflation falling around 7 percent a year.

This has already led to rapid growth in solar installations, but even more change may be just around the corner. If the downward trend continues — and if anything it seems to be accelerating — we’re just a few years from the point at which electricity from solar panels becomes cheaper than electricity generated by burning coal.

And if we priced coal-fired power right, taking into account the huge health and other costs it imposes, it’s likely that we would already have passed that tipping point.

But will our political system delay the energy transformation now within reach?

Let’s face it: a large part of our political class, including essentially the entire G.O.P., is deeply invested in an energy sector dominated by fossil fuels, and actively hostile to alternatives. This political class will do everything it can to ensure subsidies for the extraction and use of fossil fuels, directly with taxpayers’ money and indirectly by letting the industry off the hook for environmental costs, while ridiculing technologies like solar.

So what you need to know is that nothing you hear from these people is true. Fracking is not a dream come true; solar is now cost-effective. Here comes the sun, if we’re willing to let it in.

Carta abierta de Eurosolar al ministro Sebastián

2011-10-02T12:36:00.001-07:00

Martes, 27 de septiembre de 2011

Me dirijo a Vd. como vicepresidente de Eurosolar, la Asociación Europea por las Energías Renovables. Y me dirijo para manifestarle abiertamente el desacuerdo de la organización europea Eurosolar con la política energética de su Ministerio y el total desacuerdo con sus actuaciones como ministro del Gobierno español, en temas relacionados con la energía.

Vd., en tanto que ministro español manifestó ante más de un centenar de delegaciones de varios países que la política española de renovables era un ejemplo para todos los países del mundo. Esto es lo que Vd. dijo en su discurso durante la Conferencia fundacional de IRENA (Internacional Renewable Energy Agency), el 29 de enero de 2009 en Bonn. Yo mismo estaba presente y doy fe de ello.

Afirmar algo en los foros internacionales y hacer todo lo contrario en España es lo que Vd. ha estado haciendo desde que es ministro, lo que hace que su integridad profesional quede en entredicho, por no decir la ética que cualquier servidor público debería demostrar haciendo que sus palabras sean coherentes con sus actos.

Lo que Vd. ha ido haciendo, desde antes de la constitución de IRENA, ha sido atacar descaradamente el sector de las energías renovables, y actuar como si estuviera al servicio de los 'incendiarios' del clima (con palabras de nuestro malogrado presidente Hermann Scheer). Y por si fuera poco con todos los favores que ha hecho a los incendiarios del clima (las empresas oligopolísticas que queman carbón y gas natural) ahora parece que 'obsequia' a la ciudadanía de Catalunya con el alargamiento de la vida de la nuclear de Ascó, la nuclear que más anomalías en su funcionamiento ha experimentado en España y que, no lo debemos olvidar, es una herencia del franquismo, que debería avergonzar a cualquier ministro de un país que quiera practicar la democracia.

Digo parece, ya que la sociedad se ha enterado de su decisión a través del comunicado que hizo el Foro Nuclear el pasado 22 de septiembre, y que decía: "El ministro de Industria, Turismo y Comercio, Miguel Sebastián, ha firmado el jueves 22 de septiembre la orden de renovación de la Autorización de Explotación de las centrales nucleares de Ascó I y II por un periodo de diez años, según ha informado la Asociación Nuclear Ascó-Vandellós II (ANAV) ". A día de hoy, 25 de septiembre, el Ministerio que encabeza, aún no ha dado la noticia. Si es cierta la noticia hecha pública por el Foro Nuclear, Vd. se ha puesto en evidencia ante toda la sociedad, pues ha priorizado la información a la nucleocracia por encima de la información a la sociedad.

Desde Eurosolar España le queremos dar a conocer las consecuencias de su decisión: alargar la vida en Ascó, representa un enorme riesgo para Cataluña (y también para las regiones vecinas), pues todos los malfuncionamientos no son otra cosa que avisos de que se puede desatar un accidente, como los que han ocurrido en TMI, Chernóbil, Fukushima y los que con toda seguridad seguirán ocurriendo, ya que la realidad nos muestra que la probabilidad de ocurrencia de accidentes graves (con pérdida de confinamiento del núcleo del reactor) es mucho más elevada que la que preveían los estudios que se hicieron públicos para justificar la construcción de centrales electro-nucleares. Con el parque actual de centrales en funcionamiento en el mundo, puede ocurrir un accidente grave cada 4 o 5 años.

Curiosamente, mientras en Japón, sus gobernantes han decidido que la tecnología nuclear se ha de abandonar con urgencia, en España usted alarga la vida en nucleares obsoletas como la de Ascó.

Y ¿que significa el alargamiento de la vida de la nuclear de Ascó hasta el año 2021? Simplemente significa que se quiere permitir que las empresas propietarias de las nucleares catalanas puedan continuar embolsándose unos beneficios 'caídos del cielo' de más de un millón de euros,¡diarios!. Más de 4.000 millones de euros en los diez años que Vd. los autoriza seguir funcionando. O, dicho de otro modo, el vertido de más de 380.000 Becquerel (Bq) de radioactividad (1 Bq equivale a 1 desintegración por segundo) al aire y al agua por cada Euro de beneficio, cada día, hasta a finales del año 2021, cuando habrán vertido, por lo menos, 1.540 billones de Becquerels de radiactividad al aire y al agua y habrán producido 580 tn de residuos radiactivos, que deberán ser velados durante miles de años. Y ¿quién pagará todo esto? La ciudadanía actual y futura, con su salud y su bolsillo. Los propietarios de las nucleares, mientras tanto, se habrán llenado los bolsillos con el dinero generado por la venta de una energía eléctrica sucia y a unos precios establecidos por un mercado cuyas condiciones (que Vd. y el gobierno del cual forma parte, han establecido) favorecen descaradamente las tecnologías de generación fósiles y nucleares.

Ahora que Vd.. termina su mandato como ministro del Gobierno del Estado español, es la hora de hacer balance, y el balance que Eurosolar hace de su mandato, no puede ser otro que muy negativo. Y no sólo negativo, sino que lo calificamos de nefasto para la sociedad y, especialmente, para todas aquellas personas y fuerzas sociales que defendemos y llevamos a la práctica un cambio de modelo energético, que deje atrás el obsoleto modelo oligopolístico, fruto de situaciones de privilegio heredadas del pasado nada democrático, y abre la puerta a un modelo energético democrático, donde cada persona tenga reconocido el derecho (de forma individual o colectiva) a aprovechar las fuentes de energía que se manifiestan en el lugar donde vive .

Se podrá ir tranquilo a su casa. Muchas personas tenemos la certeza de que ha hecho un muy mal servicio al país. Ha superado con creces, el mal servicio que hicieron los dos predecesores suyos al frente del Ministerio. Incluso ha contribuido personalmente y directamente a incumplir la promesa electoral que hizo el partido socialista en la campaña electoral que le dio el gobierno del Estado español (fijar un calendario para el cierre de las nucleares).

No tenemos ninguna duda de que aquellos a quienes ha servido le reconocerán sus 'méritos' por haberles hecho ganar mucho dinero a costa de envenenar radiactivamente los sistemas naturales que son la base sobre la que la sociedad se sustenta y que proveen los elementos necesarios para mantener la salud de los seres vivos que compartimos este planeta. La sociedad lo recordará, no por lo que dijo en su discurso en la Conferencia fundacional de IRENA, sino por lo que ha hecho durante su mandato como ministro de Industria, Turismo y Comercio del Gobierno del reino de España: poner en peligro a través de incontables barreras administrativo-burocráticas el desarrollo de las tecnologías para el aprovechamiento y uso de las energías renovables, las únicas tecnologías que pueden liberar la sociedad moderna de la fósil-adicción y de la dictadura nuclear en la que los monopolios energéticos del pasado la sometieron y que Vd., con su actuación, nos ha demostrado que quiere mantener tanto como sea posible.

Que tenga mucha suerte en el futuro, ¡si su conciencia se lo permite!

Cordialmente

Josep Puig i Boix
Dr. ingeniero industrial
Vicepresidente de Eurosolar, Asociación Europea por las Energías Renovables
Presidente de la sección española de Eurosolar

josepmariarigo: Alemanya+Japó= 67.9 GW nuclears

2011-09-27T04:58:00.000-07:00

josepmariarigo: Alemanya+Japó= 67.9 GW nuclears: Alemanya i Japó comptaven 67.9 GW de potència nuclear instal·lada, 71 reactors nuclears operatius, abans de Fukushima (l'IAEA informe del 2...

Frederic Ximeno: "Dolce far niente" o economia verda?

2011-07-19T02:40:00.000-07:00

Frederic Ximeno: "Dolce far niente" o economia verda?: "'Dolce far niente'? FREDERIC XIMENO | Actualitzada el 17/07/2011 00:00 Els darrers mesos hem fet un màster sobre diferencial amb e..."

Entrevista de TV3 al Sr Joan Font, Director General del Grup Bon Preu

2011-07-12T03:41:00.000-07:00

http://www.tv3.cat/videos/3543790/Entrevista-a-Joan-Font

El Top Ten dels panells solars fotovoltaics

2011-07-12T03:29:00.000-07:00

Aricle publiat a la revista Photon, amb el Ranking d'eficiència dels panells fotovoltaics, segons la seva teconologia: Mono, Poli o Capa Fina.

Vídeo de la inauguració de la Planta FV d'Abacus.

2011-06-21T05:07:00.000-07:00

La inauguració es va fer el dia 20 de juny, amb el Conseller Lluis Recoder.
http://www.tv3.cat/videos/3587530

Anunci del Nissan Leaf, cotxe elèctric (poseu els altaveus)

2011-06-16T15:51:00.000-07:00

Article sobre SUD a La Vanguardia

2011-06-16T11:39:00.000-07:00

Fukushima i TV3

2011-06-04T06:54:00.000-07:00

Article de Santiago Vilanova publicat a El Punt

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/419916-fukushima-i-tv3.html

Demà, Dia Mundial del Medi Ambient, un teixit d'organitzacions antinuclears es manifestaran a Barcelona per reclamar el tancament de les centrals d'Ascó i Vandellòs. És una bona ocasió per reivindicar amb urgència un debat democràtic sobre el futur d'aquesta font d'energia i una informació contrastada sobre aquesta qüestió. Ha quedat palès, com ja va succeir a Three Mile Island (Pennsilvània, 1979) i Txernòbil (Ucraïna, 1986), i ara Fukushima, que la informació electronuclear segueix patint una greu manipulació.
El lobby atòmic ha mostrat un cop més la seva connivència amb els poders polítics i mediàtics. La companyia elèctrica de Tòquio (Tepco) està ocultant la terrible contaminació emesa per la fusió dels nuclis de tres reactors de Fukushima Daiichi i els efectes de la pol·lució del plutoni 239 del reactor número 3, alimentat pel combustible mixt d'urani i plutoni (MOX) importat de França.
Els verins radioactius en forma dels isòtops de cesi, iode i estronci, entre d'altres, estan infectant les terres, l'aigua i l'atmosfera, i estenent-se fins a la capital nipona i el Pacífic. El núvol plana sobre Europa en dosis baixes, com ho va fer el de Txernòbil fa vint-i-cinc anys.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS), però, declarant durant setmanes que la contaminació no és preocupant, s'ha fet còmplice d'aquest engany universal i oculta el seu conveni amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) signat el 1959. L'OMS té a Ginebra únicament quatre experts en radioprotecció, i no pot emetre cap comunicat sense el vistiplau d'aquest organisme de les Nacions Unides.
Les societats atòmiques podrien anar contra els drets humans en amagar fins a límits intolerables els efectes sobre les persones dels elements radioactius emesos en els tres accidents més greus produïts en centrals nuclears.
Aquesta desvalorització de la tragèdia global per objectius comercials, ha afectat també els mitjans públics, molt especialment TV3.
Com a periodista que vaig analitzar la informació donada durant els accidents de Three Mile Island i Txernòbil, he de manifestar la meva consternació pels criteris de TV3 sobre els efectes de les fuites de Fukushima.
Hem pogut visualitzar un domini absolut de les opinions de tècnics i científics vinculats directament o indirectament a la indústria electronuclear. Entre les nombroses aberracions escoltades destacaria la d'un professor de la UPC (dels deu experts pronuclears entrevistats durant el mes de març) que declarà al Telenotícies Migdia del 29 de març que la pol·lució del plutoni 239 acabaria diluïda en l'immens oceà, quan els manuals de física nuclear expliquen que la inhalació d'una milionèsima de gram de plutoni és mortal per als éssers vius. I que el seu període de semidesintegració és de 24.390 anys!
L'altra crítica que faig és a determinats tertulians que solen opinar sobre tot sense ser especialistes de quasi res. És lamentable escoltar les seves reflexions sobre l'energia nuclear i com menystenen la base documentada del moviment antinuclear.
Els aspectes polítics, ètics i econòmics de la catàstrofe japonesa han quedat marginats dels debats televisius. És com si es tractés de protegir les futures inversions del sector electronuclear de les conseqüències de Fukushima.
Crec, sincerament, que TV3 ha fracassat en la informació electronuclear des de l'incendi de Vandellòs I, el 18 d'octubre de 1989. Em temo que aquesta deficiència, per dir-ho en paraules suaus, revela la colossal indefensió que els catalans tenim davant dels monopolis energètics que dominen la nostra vida quotidiana.
He de confessar, però, als lectors que no hi veig una alternativa possible en el marc polític actual que no sigui recomanar les webs dels experts en el tema sense lligams amb la indústria de l'àtom. Per exemple: el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear www.energiasostenible.org. Comprovareu la diferència.

Parc Eòlic d'EOLIA TARRACO a "Espai Terra" de TV3

2011-06-01T15:17:00.000-07:00

En Joaquim Miñano, Responsable Tècnic d'EOLIA TARRACO, ens ensenya un aerogenrador de 2,5MW d'aprop, i el tècnic de manteniment ens el mostra des de dins:

http://www.tv3.cat/videos/3554810/Espai-Terra--31052011

Des de SUD col·laborem amb ells fent el muntatge de torres de mesura eòlica i el seguiment i tractament de les dades de vent.

Extracte del llibre "Solar" de Ian McEwan

2011-05-23T03:38:00.000-07:00

Molt recomanable el discurs que Ian McEwan introdueix a la seva darrera novel·la, "Solar".

El personatge, Michael Beard, fa un discurs per convèncer un gurp d'inversors per tal de que apostin per les renovables. Tot i no dir res de nou, val molt la pena, per la capacitat de síntesis i de trobar-hi metàfores adients.

Inici pàg 181 a "El planeta..."
Fins a pàg. 191 a "Un home jove..."

Aquí el teniu:
http://www.sud.es/public/assets/Pagina_143/SOLAR-Ian-McEwan_red.pdf

60 minuts: Reportatge imprescindible sobre FV

2011-05-18T01:28:00.001-07:00

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3511130

Cap a un canvi de model energètic: autoconsum i generació distribuïda

2011-05-18T01:26:00.002-07:00

En poc més d’un any han succeït tres fets que ens haurien de fer reflexionar sobre el model energètic actual: el primer el vem patir a Catalunya el mes de març del 2010. Unes importants nevades van fer caure algunes de les torres elèctriques d’alta tensió de la zona de Girona, fet que provocà que milers de persones es quedessin sense llum durant més de tres dies. Primera feblesa del sistema actual: un accident puntual a la xarxa de distribució o de generació afecta a una gran àrea geogràfica.

El segon fet és la revolta social que s’ha anat succeïnt en els països àrabs des de fa unes mesos, iniciada a Tunísia i estesa llavors a Síria, Egipte, Iemen, Líbia, etc. I aquí ens trobem amb una contradicció: d’una banda celebrem que aquests països es democratitzin, però alhora el trencament del règim vigent posa en perill el nostre subministrament de petroli i gas natural. Segona feblesa: la dependència energètica. El 80% de l’energia que consumim prové de fora, i una gran part d’aquesta de països inestables.

I el tercer fet ha estat arran del terratrèmol que va patir el Japó fa unes setmanes, provocant l’accident nuclear de Fukushima, elevat ja a la màxima categoria de gravetat (nivell 7, que fins ara només hi havia arribat Txernòbil ). Tercera feblesa: l’energia nuclear, que per molts havia de ser la solució al canvi climàtic, té uns riscs inherents que la fan excessivament perillosa. S’ha demostrat que no es poden preveure els accidents naturals, tampoc es poden evitar les errades humanes (sempre n’hi haurà: “sóm humans!”), ni atemptats terroristes. I tampoc se sap encara què fer amb els residus radiactius, que ho continuaran sent durant milers d’anys. No existeix cap dipòsit ni magatzem que n’asseguri la seva conservació amb garanties de que no es produiran fuites radioactives durant el seu llarg període de latència.

Aquests tres fets, mirats ara amb perspectiva, ens haurien de fer reaccionar. A més, cal afegir-hi el problema del canvi climàtic, provocat per les emissións de CO₂ que s’emeten en la combustió de petroli, gas natural i carbó. Per tant, cal començar a aplicar mesures que ens portin cap a un veritable canvi de model energètic. I no es tracta de fer-ho d’avui per demà. Aquest canvi no es pot improvitzar, cal fer-lo gradualment, però de manera decidida. Esclar que no podem tancar avui totes les centrals nuclears, però cal entendre que això és possible a mig termini. Cal assumir que l’energia nuclear i el gas natural són energies de transició, mentre anem introduïnt progressivament les energies renovables, que són sostenibles, netes i segures.

I un altre aspecte molt important: cal canviar l’actual model de generació central·litzada (des de grans centrals allunyades dels nuclis urbans), per un model de generació distribuïda, propera. Hem de produir l’energia a les nostres cases, a les oficines i a les indústries. Serà més eficient, ja que evitarem les pèrdues de transport, i més fiable. També cal introduir sistemes d’emmagatzematge i de gestió intel·ligent (el que es coneix com a ‘Smart Grids’).

A SUD Energies Renovables (www.sud.es) oferim solucions en energies renovables i eficiència energètica. Atenent a les necessitats dels nostres clients, oferim sistemes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, biomassa o geotèrmia. Només cal veure quina energia, o combinació d’elles, és la més adient en cada cas.

Manel Romero Molina

(per la revista Projectem, revista empresarial d’Olot i Osona.)

Energia solar fotovoltaica sobre les cobertes dels edificis, garantia de futur.

2011-05-18T01:26:00.000-07:00

El sector fotovoltaic ha patit en els darrers mesos un reguitzell de modificacions del seu marc normatiu (reduccions de tarifa, limitació d’hores, etc). No entraré ara a valorar com políticament s’ha fet tot plegat (només cal comparar-nos amb Alemanya, que tot i disposar d’un 60% de la nostra radiació solar ens està passant la mà per la cara en nombre d’instal·lacions: 8.000 MW instal·lats només durant el 2010, mentre que a Espanya van ser poc més de 350 MW).

La conclusió evident de tot plegat és que el Govern ha apostat per les instal·lacions solars sobre teulada, en detriment dels “horts solars” sobre terreny que tant han proliferat en els darrers anys. Des d’aquest punt de vista, l’aposta és totalment raonable: d’una banda apropem la generació elèctrica als punts de consum (estalviem en línies elèctriques, guanyem en eficiència i produïm durant les hores del dia amb més consum elèctric); i a més aprofitem un espai fins ara desaprofitat, com són les cobertes dels edificis.

La reducció de tarifes també s’entén si tenim en compte la important reducció de costos que han patit les instal·lacions (només en els darrers dos anys el seu preu s’ha reduït a més de la meitat, i la tendència és que continuïn baixant considerablement). Això ha estat possible per una raó molt senzilla: economia d’escala. L’augment de la demanda mundial de panells ha permès automatitzar les fàbriques, optimitzant els seus processos i augmentar l’eficiència dels panells. Tot això permet reduir el cost dels panells fotovoltaics, el principal cost de les instal·lacions. D’aquí la importància de que els governs continuïn fent polítiques que afavoreixin el sector, cal que aquest continuï creixent, evolucionant. I el camí està clar: l’augment del preu de l’electricitat i la reducció dels costos dels panells solars permetrà assolir molt aviat (s’estima que hi arribarem abans del 2015) el que es coneix com a paritat de la xarxa: quan el cost de generació fotovoltaica s’iguala al preu de compra de l’electricitat. A partir d’aquest moment ja no caldrà la subvenció del Govern i les instal·lacions es faran des d’un punt de vista de l’estalvi econòmic i autonomia energètica (serà més econòmic produir l’electricitat amb panells solars que comprar-la a la xarxa elèctrica). En pocs anys viurem una socialització massiva de l’energia fotovoltaica, sens dubte.

Per tant, i a pesar de tot, l’evolució esperada del sector a Espanya per als propers anys queda ara bastant més definida: s’instal·laran anualment uns 400MW, majoritàriament sobre els edificis. És doncs, en aquest tipus d’instal·lacions, on caldrà trobar la millor solució tècnica i econòmica, la que garanteixi la viabilitat de les instal·lacions i alhora respecti les condicions de disseny i d’ús dels edificis.

Les instal·lacions fotovoltaiques sobre coberta plantegen una sèrie de requeriments tècnics que convé tenir en compte durant la fase de disseny i projecte de la instal·lació. En primer lloc cal disposar de la informació constructiva de l’edifici. Convé saber si la coberta de l’edifici admet el sobrepès dels panells solars, i si és així quin n’és el seu límit. En aquesta fase la tasca dels arquitectes i els enginyers és molt important. Avaluem si la sobrecàrrega de la instal·lació solar serà admissible per a l’edifici. En segon lloc, cal d’analitzar el tipus de coberta de l’edifici: saber-ne la seva orientació, inclinació, tipus d’acabat superficial, aïllament, i elements o edificis veïns que puguin ocasionar ombres. En base a tots aquests requeriments cal plantejar una òptima solució tècnica: que maximitzi la producció dels panells, però alhora respecti les limitacions estructurals de l’edifici i minimitzi el seu impacte visual. En aquest punt, els arquitectes i enginyers poden aportar solucions molt interessants dels del punt de vista de la integració arquitectònica.

El ventall de solucions tècniques és molt ampli: els panells fotovoltaics poden ser rígids (de vidre, amb i sense marc) o flexibles (membranes que es poden trepitjar i alhora impermeabilitzen la coberta). Les estructures que subjecten els panells també s’adapten a tots els tipus de coberta: des de perfils d’alumini o acer que es subjecten mecànicament a la coberta, fins a sistemes totalment autoportants, que permeten no haver de foradar la coberta. També podem trobar sistemes molt lleugers, aptes per a cobertes que admetin una sobrecàrrega mínima (naus logístiques, per exemple).

A SUD Energies Renovables (www.sud.es) disposem d’una àmplia experiència en instal·lacions fotovoltaiques sobre coberta. El nostre equip d’enginyers, arquitectes i instal·ladors garanteix la millor solució per cada tipus de coberta. El 2008 vàrem ser pioners a Europa en el muntatge del sistema T10 de Sunpower, un sistema lleuger i autoportant, que permet no haver de foradar la coberta. Ja portem vàries instal·lacions amb aquest sistema, la darrera a la coberta del Centre Logístic d’ABACUS, de 1.800kWp, la més gran a Europa en aquest tipus de solució.

Manel Romero Molina

Enginyer i soci-fundador de SUD Energies Renovables, SL